Podria haver-hi una papereta de Catalunya en Comú en les eleccions espanyoles?

L’anunci que Barcelona en Comú es planteja participar d’alguna manera en les eleccions espanyoles del 20 de desembre és una de les notícies polítiques més rellevants dels últims temps. Caldrà estar molt atents als passos que faran durant els pròxims dies tots els actors que podrien estar implicats en el projecte. Els terminis són breus i el temps corre en contra de la sedimentació d’aquesta idea. Si es tracta d’articular algun tipus de coalició, el límit és el 6 de novembre. En tot cas, si Barcelona en Comú aconsegueix impulsar una confluència àmplia, amb un lideratge visible i amb el suport d’ICV-EUiA i de Podem però sense supeditar-se als partits, a Catalunya podria obrir-se un escenari imprevist el 20 de desembre. Un escenari que, alhora, pot ser determinant per decantar majories a l’Estat espanyol. Quasi res..

forcades-colau-500

Per Roger Palà

Podria donar-se el cas que ICV-EUiA i Podem no es presentessin a Catalunya i s’integressin en un projecte així o hi donessin suport? Aquest serà un factor clau per calibrar l’èxit que pot tenir la iniciativa. A hores d’ara, Podem ha decidit que vol concórrer amb la seva marca a Catalunya. I en principi té un acord tancat amb ICV per fer-ho plegats. Per afegir barroquisme a la situació, EUiA té com a referent estatal Esquerra Unida, que no anirà amb Podem a l’Estat. Pinten bastos: les sopes de lletres repel·leixen els votants. Per això la irrupció d’una proposta liderada per Barcelona en Comú que superés aquest marc partidista obriria un escenari diferent. Encara més quan podria tenir paral·lels en altres territoris de l’Estat on han triomfat confluències ciutadanes de canvi.

El 20-D hi podria haver una papereta de Catalunya en Comú

En tot cas, hi hauria una diferència substancial entre l’experiència fallida de Catalunya Sí que es Pot en les eleccions catalanes i la possible aposta de BComú per les espanyoles: la proposta d’incidir en l’arena estatal ha nascut de Guanyem Barcelona i compta amb l’aval d’Ada Colau i de les veus més significatives del seu entorn. De fet, fins i tot seria possible fer servir la marca Catalunya en Comú, que gestiona Guanyem. A diferència del 27-S, doncs, el 20 de desembre sí que hi podria haver la papereta d’una Catalunya en Comú. No és una qüestió menor. Les marques en política són importants.

El debat sobre la independència, si bé serà important el 20-D, no tindrà el mateix nivell de rellevància que el 27-S. Hi haurà altres vectors de mobilització, en especial un que a Catalunya sempre ha estat molt important: fer fora el PP. Per tenir èxit, una Catalunya en Comú hauria de saber combinar dos factors: en primer lloc i de forma molt visible, l’aposta per una agenda social de canvi fort. Al mateix temps, haurà de saber entomar la bandera del dret a decidir i del referèndum. Aquest és un terreny en què Colau i els seus se senten còmodes i que, a més, després del 27-S, ha esdevingut central: el referèndum és imprescindible.

Hegemònics a Nou Barris, forts a Gràcia

Una proposta que sàpiga combinar un vector social fort amb la defensa del dret a decidir (no pas de la independència explícita) podria mobilitzar alhora els votants que no se senten motivats pel debat nacional i, al mateix temps, fer forat entre l’electorat sobiranista d’esquerres. Aquesta va ser una de les claus de l’èxit de Colau en les municipals: atraure alhora el vot que no es mobilitza per la qüestió nacional i el que sí que ho fa. El politòleg Lluís Orriols explicava bé i amb dades la capacitat de Barcelona en Comú de captar votant sobiranista en aquest article: l’efecte Ada Colau. Per posar-ho sobre un mapa: ser hegemònics a Nou Barris i forts a l’Eixample i a Gràcia.

Per aquest motiu, a l’hora de valorar si una hipotètica Catalunya en Comú pot o no fer forat en unes eleccions espanyoles a Catalunya, serà determinant un factor: si CDC i ERC decideixen reeditar l’aposta per Junts pel Sí, ja sigui amb aquesta marca o amb alguna altra de similar. Si els republicans acaben integrant-se en una candidatura conjunta amb CDC, una Catalunya en Comú pot tenir-ho més fàcil per captar vot sobiranista d’esquerres. Alguns votants d’ERC el 27-S van apostar per Junts pel Sí fent un exercici d’abstracció, perquè es tractava d’una convocatòria excepcional i això passava per sobre del fet de compartir tiquet amb CDC. Però el 20-D no serà el 27-S. Potser hi haurà votants republicans que no tornaran a comprar la idea. Cal tenir en compte que ja n’hi va haver força que no la van comprar el 27-S. D’aquí ve una de les claus –no l’única– del creixement de la CUP.

L’absència de la CUP el 20-D, factor determinant

Una altra dada a tenir en compte: l’absència de la CUP. La CUP no es presentarà a les eleccions espanyoles i farà campanya per l’abstenció activa. Aquesta mena de campanyes tenen efecte en els nuclis més militants, però arrelen amb dificultat entre els electorats menys activistes. El 27-S, la CUP va assolir la respectable xifra de 336.000 vots. Potser alguns d’aquests votants s’abstindran el 20-D. Però n’hi haurà que no. Una Catalunya en Comú amb l’aval de Colau i sense supeditació a Podem podria ser el més semblant a la papereta de la CUP que trobarien molts votants d’esquerres i independentistes el 20-D. A l’interior ho tindran més difícil, però el sobiranista metropolità pot comprar la idea.

Una clau molt important serà com s’articularà el projecte i quina relació tindrà amb possibles aliats en clau estatal. Una de les claus del fracàs de Catalunya Sí que es Pot és que l’electorat va percebre que era un subjecte massa vinculat als partits i en especial a Podem. És obvi que una Catalunya en Comú hauria de tenir complicitats amb Podem o amb la resta d’actors de canvi social a l’Estat espanyol. Però, alhora, hauria de saber guardar, i molt, la seva autonomia. Complicitat i no supeditació als partits. Això vol dir necessàriament un grup propi al Congrés, i la capacitat de funcionar amb dinàmiques pròpies més enllà d’aliances puntuals o estables amb altres actors de canvi.

El risc de descapitalitzar l’Ajuntament

Un altre factor molt important serà la tria del candidat. La gran clau de l’èxit de Barcelona en Comú va ser el lideratge i magnetisme de Colau. Encara que l’alcaldessa de Barcelona doni un suport simbòlic a Catalunya en Comú i participi en la campanya, si no es visualitza un lideratge mediàtic fort al capdavant de la llista, serà molt difícil que el projecte esdevingui guanyador. Caldrà veure quin rol acaba tenint finalment la mateixa Colau en tot plegat. En aquest sentit, la temptació de recórrer als actius de Guanyem a l’Ajuntament per buscar un candidat implica un risc important: descapitalitzar el que ara per ara és el bastió institucional més fort de l’esquerra catalana. Barcelona hauria de ser el més important, més enllà de l’aventura espanyola.

D’entrada, no es visualitza un lideratge clar. I hi ha poc temps. Molt atents a tot. En tot cas, és una notícia política important. Una Catalunya en Comú en les eleccions espanyoles. Mentrestant, el Govern de Catalunya depèn de 10 diputats anticapitalistes i demà el president de la Generalitat declara davant d’un jutge per posar urnes. Tot això, en un país democràtic de la Unió Europea. Si després del 27-S algú tenia l’esperança d’un hivern més o menys tranquil, ja se’n pot oblidar. Necessitarem un agost en ple desembre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s