Modernisme a Catalunya

Els primers orígens de la arquitectura Modernista a Catalunya, es situen en la nova Escola Provincial d’Arquitectura, inaugurada a Barcelona l’any 1871 i dirigida per l’arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897)…

Primavera-c-1024x311

El modernisme va ser un moviment internacional originat a Europa a la fi del segle XIX. Els seus fonaments, essencialment estètics, tenen el nexe comú en la renovació de les arts i la inspiració constant en la naturalesa, de la qual extreuen els símbols més característics. La cultura finisecular va voler rebre el nou segle amb aires renovats, com a conseqüència de la Segona Revolució Industrial. Aquesta renovació tecnològica havia portat canvisimportants que van afectar la forma de vida social i quotidiana i van contribuir a enfortir el poder i la influència de la nova burgesia.

A Europa el Modernisme va evolucionar de manera diferenciada a cada país, com a conseqüència de les influències culturals i populars específiques de cada territori. És significatiu que en cadascun aparegués denominat d’una forma específica, ja que cada país gaudia d’una personalitat diferenciada malgrat les coincidències estilístiques. Especialment França, Bèlgica, Anglaterra i Àustria desenvoluparan tendències estètiques importants el substrat comú de les quals és la renovació de l’art amb una mirada orientada als elements de la naturalesa i al record de cultures i civilitzacions amb una forta càrrega exòtica.

A Catalunya el moviment no només es va basar en aspectes estètics, sinó que es va estendre a tots els àmbits, i va acabar sent un dels territoris que més càrrega política i intel·lectual concedeixen al Modernisme. L’origen se sol situar en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, data en la qual es fa oficial l’aparició d’aquest nou estil, encara que anys abans ja n’havien aparegut algunes manifestacions. Aquesta és l’època del moviment cultural de la Renaixença, de la cerca d’una identitat catalana.

062382c33dd0b30e0a0950729170e647

El nou art va proporcionar gran quantitat de símbols, a més de proposar més llibertat creativa a través de noves formes anteriorment no acceptades per les institucions acadèmiques. En l’art aquest canvi es tradueix en una revitalització important dels oficis artesanals, que eleva les antigues arts menors a la categoria d’art i desenvolupa el camp del disseny. Els nous perfils de les ciutats, els habitants, el seu entorn i els objectes quotidians van sofrir una transformació estètica i formal que va facilitar l’accés de la ciutadania al món de l’art i la bellesa.

El Modernisme produeix un gran desenvolupament de les Arts Decoratives, ajudades per el “horror vacui” que forçava a decorar totes les superfícies. La arquitectura Modernista a Catalunya no es va manifestar només en edificis residencials, sinó que es va expressar àmpliament també en edificis institucionals, religiosos, sanitaris i assistencials, educatius, industrials i fins i tot edificis d’oficines.

A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L’agricultura s’orienta cap a l’exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d’excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se’ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d’eixample.

a53fff8d6cdffe81b2f45bcf0bf729db

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l’Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l’anquilosament de les estructures de l’estat i la manca de modernitat en l’economia i la societat espanyoles.

L’arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l’estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l’edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d’interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Com a trets generals de reconeixement de l’estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l’asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica per se, l’ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

Fonts: Museu Modernisme BCN

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s