El panot roseta: símbol del modernisme català

La rajola ‘Rosa de Barcelona’ o ‘panot’, com es diu en català, s’ha convertit en els últims anys en un dels símbols de la ciutat…

w512

L’origen del dibuix s’atribueix a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Ho va utilitzar en 1900 en les rajola emprades per pavimentar l’entrada de carruatges de la Casa Amatller. Es creu que es va inspirar en la flor de l’ametller perquè el cognom del burgès Amatller coincideix fonèticament amb ametller.

El 1906 es van estandarditzar cinc models de panot: el de flor, el de calavera, el de cercles concèntrics, el de quatre pastilles amb quatre cercles i, per últim, el de quatre pastilles, el més estès als carrers de Barcelona. En l’actualitat, tot i que també es fan servir molts altres tipus lloses com les de granit o formigó, d’aquests panots de principis del segle passat només s’instal·len el de flor i el de quatre pastilles, considerats, respectivament, el panot històric i el més funcional. De fet, el panot ocupa uns cinc milions de metres quadrats del sòl barceloní.

El panot, unes lloses de 20 per 20 centímetres, es va començar a utilitzar per resoldre els problemes de fang que tenia la ciutat a l’entrada del segle XX. “La urbanització de l’Eixample va començar de manera molt dispar. Cada veí pavimentava els 2,5 metres davant de la seva casa amb el material que l’Ajuntament autoritzava com a asfalt, pedra natural o ciment. El 1906, la pavimentació era tan caòtica que hi havia molt de fang i es coneixia Barcelona com Can Fanga”, fent referència a les vinyetes d’humor gràfic de l’Esquella de la Torratxa, on s’il·lustrava, satíricament, una capital enfangada. La utilització del panot va representar la fi d’aquests problemes de pavimentació.

Amb l’expansió de l’Eixample, l’Ajuntament de Barcelona va decidir iniciar la pavimentació dels carrers de la ciutat. Per a això va treure un concurs públic en 1916 amb cinc models de rajoles, totes elles amb dibuixos geomètrics: la rosa, pastilles de xocolata, circumferències concèntriques i rombes amb quatre cercles. El concurs va ser guanyat per l’empresa Escofet Tejera i Cia. Aquesta empresa havia importat, a finals del segle XIX, la tècnica de fabricació del paviment hidràulic. Fabricat amb ciment, sorra i aigua, al produir-se amb una premsa hidràulica es podien fer les rajoles en sèrie. Anteriorment es feien de forma artesanal, el que era econòmicament inviable per poder pavimentar tota la ciutat.

w512 (3)

El boom turístic de Barcelona ha provocat una demanda constant de souvenirs. Un cop esgotades les idees amb el trencadís de Gaudí, molts dissenyadors i emprenedors han començat a buscar un nou símbol de la ciutat. Molts han agafat la Rosa de Barcelona perquè té un disseny senzill a l’una que bonic.

Es pot trobar en tasses, samarretes, posagots, arracades, polseres … Fins i tot es pot comprar una rajola dins d’una caixa amb la seva història. També la trobem en bosses i moneders amb forma de xocolata. En l’actualitat, l’empresa Mosaics Capdevila ven la rajola de Barcelona (és subministrador de l’Ajuntament de Barcelona) i moltes botigues de la ciutat han pavimentat el seu sòl amb aquesta rajola.

Fuentes consultadas: bcn.cat – Viajeenmochila – Wikipèdia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s