La Sardana: el cercle més demòcrata del món

Podem dir que el ball és el llenguatge mímic de l’ànima. També és la manifestació més expressiva i genuïna dels sentiments i emocions de l’ésser humà; bé siguin balls religiosos o guerrers, eròtics o supersticiosos; explosió d’un desig o necessitat, és a més, manifestació d’alegria motivada per qualsevol altra causa …

Culture03_Maria_La-Sardana_RS

Ilustració de María Parés Fatjó

A Catalunya els balls es caracteritzen per la seva simplicitat sòbria i austera. Els tipus coreogràfics més usuals en el folklore català són el contrapàs, que va tenir en el seu origen un sentit religiós i té un caràcter cerimoniós i serè; la Sardana, ball que és l’expressió del sentir català, amb tot el que té d’exactitud i precisió en els moviments. A Catalunya hi ha gèneres musicals de llarga tradició, així com la sardana que es remunta al segle XVIII, la ‘corranda’ (cobla) o els goigs, que originàriament estaven dedicats a lloar la Mare de Déu.

Altres gèneres són les havaneres, que van arribar a través dels navegants que comerciaven amb Cuba; la jota, que es balla i canta en tota mena de circumstàncies i amb coreografies diferents; la rumba flamenca o la rumba catalana, que van desenvolupar els gitanos catalans. Altres danses populars són les que evolucionen mitjançant una fila o farandola com són el són la Balanquera, Ball de Bastons, el Ball del Ciri, Ball de l’Emmanillada i L’Escarrama, el ball de la Morratxa, o de l’Feudal, Ball Cerdà … En l’actualitat, els balls i danses de les terres catalanes són acompanyats únicament per la cobla, com a formació instrumental.

La Cobla que consta d’uns instruments típics, com són: la tenora, el tible, flabiol i el tamborí, típicament catalans, i altres, com la trompeta, el trombó i el contrabaix, que ja són mes convencionals.

La Sardana és la dansa nacional dels catalans.

Part de l’èxit de la Sardana com dansa social radica en el seu caràcter de dansa oberta, que admet un nombre altament variable de parelles i que, almenys a nivell públic, no requereix especials condicions físiques per a la seva pràctica. És per això que podem dir que la sardana es pot considerar com el cercle més demòcrata del món, com llaç d’unió i germanor entre tots els pobles.

Es balla en grup i en cercle tancat per nombroses parelles que, amb les mans enllaçades, s’executen passos curts i passos llargs. Els passos curts es realitzen amb els braços cap avall i els llargs amb els braços enlaire. Els participants s’agafen de les mans per parelles, entenent com parella un home que agafa amb la mà dreta a una dona.

sardana21

Ilistració Nuria Aymà

L’Origen de la Sardana

En la prehistòria trobem algun indici de la Sardana, en les danses astronòmiques, en honor a les danses màgiques, per a una bona collita o pel triomf en la batalla. La teoria de que la Sardana prové de l’època grega té molts partidaris, ja que ‘Homero’ cita en ‘la Iliada’ un ball molt semblant. La Sardana i les danses de la cultura Hel•lènica tenen similitud en els moviments.

Existeix també la teoria, que la Sardana ve de Sardenya (Itàlia) , tal vegada per la similitud amb el nom. Però el ball, que es ballava a Sardenya, no és puntejat com la Sardana.
L’instrument principal en la Illa, ‘La Leonada’, mai s’ha esmentat a Catalunya, llavors és difícil de creure que portessin la dansa i s’oblidessin l’instrument musical que creava la melodia. Fins a aquí tot el referent a l’origen de la Sardana podríem qualificar-lo de llegenda ja que és massa in concret.

En l’Edat Mitjana, existia un ball rodó i el ball barrejat que podria ser el precursor de la Sardana. Es creu que la Sardana s’esmenta abans del Segle XIV amb diferents noms.
En el segle XVII la Sardana és la dansa de “moda” entre l’aristocràcia i la cort del rei.
L’any 1850 és publicat el primer tractat per a aprendre els passos llargs de la Sardana.
La Sardana va comentçar a ressorgir després de diversas regles en les comarques del Nort de Catalunya, específicament en la zona que va des del Rosselló Francès a La Selva, passant per l’Empordà, que va arrelar amb molta força. És per això que existeixen dues maneres bàsiques de marcar els passos: la Empordanesa i la Selvatana.

 

La primera documentació escrita sobre l’existència d’una dansa amb aquest nom és una partitura del segle XVIII. Aquest document conté una peça musical anomenada sardana. Sembla iniciar-se amb un ball anomenat contrapàs, un ball semilitúrgico que es ballava en cadena per homes. El que ballava davant ‘el capdanser’ impulsava la resta amb passos llargs i curts fins a acabar en el lloc on s’havia començat. Si ho aconseguien, els balladors deien que havien aconseguit ‘Treure el contrapàs’. El contrapàs tenia diverses seccions i acabava amb una en forma de cercle, la sardana, una secció més saltada, en contrast amb el caràcter ritual i cerimonial de tot el contrapàs.

A mitjans segle XIX, la societat europea (i catalana) viu un període de transformació, amb l’entrada de la dona en la vida social, canvi de gustos musicals, innovació organològica de molts dels instruments d’origen medieval-barroc. La societat de l’Antic Règim es transforma. I amb ella les manifestacions culturals i musicals. Pel que fa al contrapàs i la sardana refereix, el primer cau en desús i la sardana, que havia sobreviscut al ser més alegre, es transforma a poc a poc.

sardana10

Ilustració Nuria Aymà

Pep Ventura va modificar la Sardana donant-li molta vivacitat. Altres reconeguts compositors de Sardanes van ser Enric Morera i Frederic Mompou. La popularitat i extensió de la Sardana van créixer considerablement en les últimes dècades del segle XIX. Després de la Guerra Civil, tornen a aparèixer les entitats sardanistes, és el renéixer de la Sardana.

 

Fuentes: Revista folklore, Catalunya Tradicions, Gencat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s