Els primers cotxes de l’estat espanyol van néixer a Catalunya

Barcelona és i ha estat sempre una ciutat pionera, amb un esperit emprenedor i obert a les últimes novetats. També va ser-ho en l’àmbit de la indústria de l’automoció, perquè va ser el lloc on es va construir el primer cotxe de l’Estat espanyol. Era l’any 1889. A partir d’aquell moment el teixit tècnic i empresarial va anar creixent i consolidant-se, i uns quants anys després va fer possible l’establiment a la ciutat de l’empresa SEAT, amb la participació de la italiana FIAT, malgrat l’oposició del règim franquista…

CcpnWIgWAAAmweT

Durant els primers anys del segle XX van néixer a Barcelona diverses fàbriques de cotxes, algunes amb participació estrangera, com la Hispano-Suiza, creada l’any 1904 per un enginyer suís, Marc Birkigt, i l’empresari barceloní Damià Mateu, pare de qui seria el primer alcalde franquista de la ciutat, Miquel Mateu. Aquesta empresa va tenir una repercussió internacional i va produir no només automòbils, força apreciats, sinó també camions, motors d’aviació i armament. Posteriorment es van instal·lar a Barcelona empreses com Ford, l’any 1923, o General Motors, el 1932.

La crisi mundial del 1929 va fer que les grans empreses automobilístiques comencessin a fabricar models més assequibles. Paral·lelament, a Barcelona van aparèixer iniciatives noves, com la de l’enginyer Antoni Sitjes, que s’havia format a França i que l’any 1935 va començar a fabricar el cotxe Nacional Sitjes, el qual el 1936 va passar a dir-se Popular Sitjes.

Durant la Guerra Civil espanyola

En esclatar la Guerra Civil, la indústria automobilística va ser col·lectivitzada i es va orientar a les necessitats bèl·liques. Amb tot, al llarg del primer terç del segle XX s’havia creat un teixit que incloïa un important entramat d’indústria auxiliar especialitzada que va saber mantenir-se durant la rigorosa postguerra, tot i la manca de recursos causada per l’aïllament internacional i la política autàrquica del Govern franquista i els seus intents per posar pals a les rodes a qualsevol iniciativa industrial provinent de Catalunya. A Barcelona van sorgir projectes com el d’Eusebi Cortès, que va comprar les patents, els projectes i els permisos de l’empresa Sitjes i va crear la marca Eucort.

L’enginy i la creativitat d’emprenedors, d’empresaris i de treballadors van facilitar la supervivència de la indústria de l’automoció durant aquells anys difícils, en què van aparèixer aparells que van ajudar a pal·liar la manca de petroli, com el gasogen, un giny que s’adossava al cotxe i permetia obtenir una mena de combustible gasós cremant-hi closques de fruita seca, llenya o carbó. En aquells anys d’estretors econòmiques, alguns empresaris es van decantar per la motocicleta, un tipus de vehicle més assequible i fàcil de fabricar, i al cap d’un temps aquesta mateixa tecnologia es va utilitzar per produir microcotxes que funcionaven amb un motor de moto.

02-taller-cotxes-JDominguez-AFB

El mercat de l’automòbil

L’automòbil no havia mai estat un producte de consum massiu a l’estat espanyol, com ho havia estat a països com ara els Estats Units, Nova Zelanda o Austràlia, ja des de meitat dels anys deu o als països més industrialitzats d’Europa com Anglaterra, França o Alemanya, a partir de la recuperació econòmica que suposaren els anys vint, després de la Primera Guerra Mundial. Malgrat tot, a Catalunya hi havia florit un bon nombre de pioners de l’automoció i s’hi havia establert una important indústria ja des de començaments del segle XX (amb marques com ara Hispano-Suiza o Elizalde), destacant-ne la important fàbrica del barri de Sant Andreu a Barcelona on es produïen els Hispano-Suiza, de gran prestigi internacional, abans de passar a anomenar-se Pegaso i construir-hi exclusivament camions d’ençà de 1946. De fet, entre els anys 1950 i 1956 hi va arribar a haver a la ciutat fins a 24 fàbriques i tallers de microcotxes.

El Biscúter fou un microcotxe fabricat per l’empresa catalana “Auto Nacional S.A.” a Sant Adrià de Besòs, al Barcelonès, entre el 1953 i 1960. Va ser l’intent que més es va acostar a crear un vehicle autènticament popular al país durant el franquisme, fins a l’aparició del Seat 600. Les primeres unitats eren tan senzilles que no tenien ni marxa enrere. Tot i això, el vehicle va anar millorant i va arribar a ser el cotxe més venut a l’Estat.

Kapi va ser una altre de les marques de microcotxes fabricats a Barcelona. La va impulsar un capità d’infanteria destinat a Burgos, Federico Saldaña, que tenia molt clar que el lloc més adequat per al seu negoci era Barcelona. D’altra banda, l’empresa MYMSA (Motores y Motos, SA) estava ubicada al barri del Clot i tenia el seu origen en un taller de cotxes Ford. Finalment, Reina Júnior SL, tenia el taller al carrer de Mallorca, entre  Comte Borrell i Viladomat, i fabricava motos i motocarros, perquè la indústria dels microcotxes també va donar servei al sector del transport de mercaderies.

Pensades especialment per al món del transport hi havia la Furgoneta Hispano i la Delfín, produïda per la Fábrica Española de Motocicletas y Triciclos, i l’MT, de Maquinaria y Elementos de Transporte, SA, coneguda com a Maquitrans, que també va produir una línia de microcotxes i que més endavant va aconseguir la llicència per fabricar les motos Ducati. Una altra empresa va ser David SA, que entre el 1914 i el 1922 ja havia fabricat els anomenats cyclecars i que posteriorment va convertir-se també en una companyia de taxis. De fet, els colors groc i negre dels taxis barcelonins tenen l’origen en aquesta empresa.

Tota aquesta indústria de l’automoció, amb els serveis complementaris que comportava, va fer que la FIAT, a l’hora d’escollir un lloc per instal·lar-hi la factoria de SEAT, triés Barcelona, tot i les pressions del Govern franquista, que volia dur-la a qualsevol altre lloc que no fos Catalunya. L’any 1957 la SEAT va llançar el 600, i els microcotxes, que havien aparegut a la dècada del 1940, van anar desapareixent.

08-fabricació-600-PdR-AFB

Entre el desembre del 2012 i el març del 2013 el Museu d’Història de Barcelona, (Muhba) va organitzar l’exposició “L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona” a l’Espai Josep Bota de la Fabra i Coats, on es van poder veure diversos models d’aquests vehicles, que en conjunt van tenir una existència d’una vintena d’anys, a tot estirar. D’alguns models es van fabricar tot just unes quantes desenes d’unitats, però van fer possible que Barcelona mantingués una activitat econòmica important i que enllacés la indústria de principis del segle XX amb la de la segona meitat del segle, tot salvant la greu aturada que van suposar la Guerra Civil i la postguerra, amb l’agreujant d’un govern franquista que no va posar les coses gens fàcils.

Fonts consultades : Viquipèdia- Bcn.Cat-Muhba 

Imatges : Google

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s