La Ciutadella, una instal·lació militar que la ciutat va convertir en parc

Durant molts anys, quan els barcelonins deien que anaven al “parc”, tothom sabia que es referien al de la Ciutadella. No és que fos l’únic parc de la ciutat, perquè n’hi havia d’altres com el del Laberint d’Horta, el del Guinardó, el Turó Park o el Park Güell, però tots aquests eren lluny del centre de la ciutat. De fet, la Ciutadella era l’únic espai verd del centre de Barcelona…

maxresdefault

L’espai que ocupa l’actual parc de la Ciutadella, com passa també amb Montjuïc, ha tingut una relació ambivalent i contradictòria amb Barcelona. De fet, el seu nom recorda la instal·lació militar que van fer aixecar les autoritats borbòniques per vigilar la ciutat després del 1714. Va ser per construir aquesta ciutadella militar que Felip V va fer enderrocar el barri de la Ribera. Un dels períodes més negres d’aquella ciutadella militar va ser entre el 1827 i el 1832, els anys en què Charles d’Espagnac, conegut com a comte d’Espanya, va ser capità general de Catalunya. Al llibre La ciutat captiva: Barcelona, 1714-1860, Ròmul Brotons explica: “Tots els cronistes de l’època coincideixen a descriure el comte d’Espanya com un sàdic enfollit.” En aquells anys moltes persones van ser empresonades i afusellades sense garanties de cap mena.

L’any 1841 hi va haver un primer intent de recuperar la Ciutadella per a la ciutat, però no va ser fins a la Revolució de Setembre del 1868 que Barcelona va aconseguir que el Govern, presidit pel general Prim, cedís la fortalesa a la ciutat. Patrícia Gabancho, al llibre La conquesta del verd: Els parcs i els jardins de Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona, explica: “El parc de la Ciutadella va ser el premi a una lluita contra el símbol de l’opressió; la fortalesa militar va ser enderrocada per brigades de voluntaris, això ho diu tot. L’objectiu era desfer, no pas construir.”

La ciutat va aprofitar l’espai que havia ocupat la ciutadella per ubicar-hi el recinte de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Algunes de les construccions que s’hi van aixecar encara hi són avui, així com alguns dels edificis que havien format part de la instal·lació militar. De les primeres edificacions militars es conserven la capella castrense, que manté l’ús religiós; el palau del governador, que la Generalitat republicana va convertir en la seu de l’Institut-Escola i que avui és l’Institut d’Educació Secundària Verdaguer, o l’antic arsenal, que avui és el Parlament de Catalunya.

02-parlament-de-catalunya-FotoJAF

Entre els elements construïts amb motiu de l’Exposició Universal que encara s’hi conserven, hi ha l’umbracle, dissenyat per Josep Fontserè, el mestre d’obres que va fer el projecte inicial del parc; l’hivernacle, concebut el 1884 per Josep Amargós, o una obra de Lluís Domènech i Montaner, el Castell dels Tres Dragons, que va ser el cafè restaurant de l’Exposició Universal del 1888. Ben a prop hi ha el Museu Martorell, de geologia, obra d’Antoni Rovira i Trias, que va ser el primer museu públic de la ciutat.

03-capella-castrense-FotoJAF

El parc de la Ciutadella, que ocupa una superfície de 17,43 hectàrees, és ple d’escultures i estàtues de tota mena. Al web Art públic, Isabel Coll n’explica el perquè: “L’interès per embellir els jardins del parc de la Ciutadella amb obres escultòriques havia estat iniciat per Rius i Taulet, entre el 1881 i el 1884. Com a batlle de Barcelona es va fer ressò d’allò de què molts es planyien: que la ciutat, tot i tenir grans escultors, estava òrfena d’escultures.” Coll afegeix: “Fou llavors que es plantejà ornamentar el parc amb la cascada i continuar amb altres obres escultòriques.”

parc_ciutadella_hdr_web.jpg

La Gran Cascada és un dels elements simbòlics del parc, amb el Naixement de Venus com a conjunt central, realitzat per l’escultor Eduard B. Alentorn, segons el model dels germans Vallmitjana i el disseny de Josep Fontserè i coronat pel grup Quadriga de l’Aurora, de l’escultor Rossend Nobas. Hi ha, però, altres elements com el llac, pel qual es pot fer una passejada amb barca, o l’escultura Mamut, de l’escultor Miquel Dalmau, una reproducció a escala natural realitzada l’any 1907 a instància d’alguns membres de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona.

2008-06-22-ciutadella-15

Passejant pel parc es poden descobrir un munt de busts que recorden personatges il·lustres de la història catalana, com Bonaventura Carles Aribau, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Vayreda, Víctor Balaguer, Marià Aguiló, Teodor Llorente, Joan Maragall, l’actor Lleó Fontova o Francesc Carreras Candi. I a banda i banda de la porta del Museu Martorell, hi ha les estàtues sedents de l’apotecari i naturalista Jaume Salvador i del botànic i geògraf Félix de Azara, totes dues d’Eduard B. Alentorn. Alguns dels escultors que hi tenen obra són Rossend Nobas, Francesc Pagès, Manuel Fuxà, Venanci i Agapit Vallmitjana, Rafael Atché, Joan Flotats i Josep Llimona.

En diversos racons del parc hi ha elements que recorden o homenatgen fets o persones. Prop de l’umbracle hi ha un monument “En memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història. Barcelona 2011”, i a tocar de la Gran Cascada hi ha la glorieta de la Transsexual Sònia, dedicada a Sònia Rescalvo Zafra, que el 6 d’octubre de 1991 va morir en aquest lloc assassinada per un grup de neonazis. No gaire lluny hi ha un exemplar de bellaombra dedicat a les persones afectades de càncer de mama, l’arbre de la Memòria. I cap a la banda més propera al Parlament, hi ha una escultura de Josep Clarà dedicada “Als voluntaris catalans morts a França i arreu del món en defensa de la llibertat”.

07-monument-voluntaris-FotoJAF

Els accessos al parc de la Ciutadella s’obren als passeigs de Pujades i de Picasso, amb dues portes principals on hi ha diverses escultures. A l’interior hi ha més d’un centenar d’espècies vegetals, i també s’hi poden trobar més d’un centenar d’espècies d’ocells.

La Dama del Paraigües

L’emblemàtica escultura de la Dama del Paraigües, es troba al Parc de la Ciutadella, dins de les instal·lacions del Zoològic de Barcelona. La seva ubicació, fa que no sigui fàcil de visitar pels turistes el que explica la seva progressiva pèrdua de protagonisme en clar desavantatge amb les noves icones internacionals de Barcelona.

Joan Roig i Solé és l’autor d’aquesta escultura, en el seu moment un símbol de modernitat i un dels grans emblemes escultòrics de la Barcelona vuitcentista. La Senyoreta del paraigues (1884). És una escultura de tall clàssic que representa una dama de la burguesia amb elegància subjecta un parasol. “La Dama del Paraiguas” era de Reus, la model va ser la pròpia neboda de l’artista anomenada Josepa Alimbau i Roig de Navarro.

A la font es poden veure quatre caps que representen al déu Hermes. Una llegenda ha causa d’un naufragi dóna una explicació mitològica al nom de la ciutat de Barcelona (Barcanona) i té com a protagonistes a Hèrcules i Hermes (déu del comerç i les arts).

L’escultura que es pot veure al parc  és una rèplica, l’original està guardada en els magatzems municipals de l’Ajuntament de Barcelona.

dama_del_paraguas_8883_570x

 

Fuentes: BcnCatAPUBarcelona

Imágenes: JAF- Pinterest – Google

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s