El ‘caganer’: una imprescindible posada en escena

La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme

14d24e9bf5a8527110796116ab8f8287

Grafit de Werens a Sabadell- Foto: Albert Segura

Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades.

La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de “cagador”, “home que caga”, o “home que fa ses feines”. Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: “On és el caganer?”, a fi que s’entretingui buscant-lo.

93a7106e7d4c6b107a7a27c5645a3ca1

L’origen del caganer

El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular. L’origen d’aquesta figura és una mica confús i no hi ha una unanimitat entre els historiadors en situar-lo en un lloc i moment concret.

Segons l’etnòleg i folklorista català Joan Amades, el caganer es remunta a finals del segle XVIII, inspirat en un relleu de marbre del segle XVII anomenat La Verge i la muntanya de Montserrat en el qual es representa a la Mare de Déu amb el Nen i el massís de Montserrat amb els seus camins transitat per personatges, entre els quals es troba -amagat després d’una revolta i l’empara d’un arbre- el caganer en plena feina.

Altres experts el situen també al segle XIV, però assenyalen que es va originar en Ille-sur-Têt -Illa de Tet- situat al Rosselló francès -‘Catalunya Nord’- on va aparèixer esculpit en una pedra un personatge al que se li coneixia com ‘cagaire’ i que ràpidament es va popularitzar en la cultura i folklore català.

Un altre hipòtesi sobre l’origen del caganer (com a figura del pessebre) es remunta als segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades “rajoles del oficis” i apareix coincidint amb un moviment artístic-cultural en el qual es reflectia a través de dibuixos en rajoles episodis de la vida quotidiana dels catalans, on s’explicaven breus històries i incloïen alguns refranys. Sembla ser que en una d’aquestes rajoles es representava a un ‘pagès’ defecant. 

Hi ha també romanços del segle XIX, en castellà i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica. És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot , en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats.Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

spain-barcelona-christmas-market-caganer-gold

El caganer posat al día

La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja.

Pel que fa referència a la variant femenina d’aquesta popular figura, cal dir que d’uns trenta anys ençà en fabriquen també models de “caganera”. El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal, coincidint amb l’època d’aparició de les primeres minifaldilles als carrers. A part d’aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica.

Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat, o amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·lecionistes, creen models insòlits i especials. Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.

Però malgrat el escatològic de l’assumpte i lluny de ser ofensiu o groller, segons la tradició i cultura, el caganer està retornant a la terra el que d’ella procedeix, abonant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l’any següent. Per això és considerat símbol de salut i prosperitat i, en definitiva, de felicitat per al Nadal.

Spain Clinton Trump Miniatures

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s