113 anys d’historia: ja estan obertes les inscripcions per visitar la Model

Una hora i mitja, en grup i sense cap cost. Així seran les visites per veure la Model que proposa el Departament de Justícia. Des d’aquest dilluns qui ho vulgui es pot inscriure per descobrir com ha estat la presó de Barcelona, coneixent-ne la història així com la de 13 persones que hi han estat estretament vinculades…

411612

Sota el nom La Model ens parla: 113 anys, 13 històries, la presó per excel·lència de Barcelona es convertirà, durant cinc mesos, en un museu. L’itinerari preconcebut permetrà visitar, des del 3 de juliol fins al 26 de novembre, espais com el pati d’accés, els cancells, el passadís d’accés, el locutori o la paqueteria. A més, el recinte tindrà l’exposició “13 històries de la Model”, que explicarà les vides de 13 personatges i la seva relació amb el centre penitenciari. Entre ells, Lluís Companys, Francesc Ferrer i Guàrdia i Salvador Puig Antich. El comissari de la visita és Agustí Alcoberro.

El Departament de Justícia ha obert ja el formulari per inscriure’s a les visites i tenir la possibilitat de conèixer una mica més aquesta emblemàtica presó. També es pot apuntar trucant al 012 o bé esperar al 3 de juliol per fer-ho de manera presencial a la mateixa presó.  El recorregut pel centre penitenciari serà el següent:

050617recorregutmodelR-1024x576

113 anys d’historia

La presó Model de Barcelona va deixar de ser model des del mateix moment de la seva inauguració, el 9 de juny de 1904. Tot i que va néixer com un signe de modernitat per a substituir la presó del carrer d’Amalia, la història de la presó del carrer d’Entença ha estat marcada per la massificació, els motins, els conflictes i la manca de recursos econòmics. La seva evolució ha estat vinculada als canvis socials i en les seves cel·les s’ha escrit part de la història de Catalunya. La presó no deixa de ser un reflex de la societat.

L’edifici va ser projectat pels arquitectes Salvador Viñals i Josep Domènech a partir de l’esquema rectangular de dues illes de l’Eixample. La construcció de la presó del carrer d’Entença va durar 16 anys. El pressupost inicial per a la construcció del centre va ser de 2.875.907 pessetes, més les 224.770 dels terrenys (a set o vuit reals el pam). Amb el anivellat, va costar 3.100.677 pessetes.

El 1908, es va produir la primera execució per garrot vil al pati de la Model. El sentenciat va ser Joan Rull, un confident de la policia i antic col·laborador de grups anarquistes, que estava acusat de col·locar explosius a la ciutat. Una bandera negra va donar el senyal al botxí. Els anys posteriors, van seguir marcats per les dificultats econòmiques, l’augment de la població reclusa, els motins i l’empresonament de sindicalistes i polítics (en 1920, Salvador Seguí i Lluís Companys, el 1930). La dictadura de Primo de Rivera també va omplir la presó d’obrers i catalanistes.

FOTOGRAFIAS ALFONSO

“La presó va viure durant la guerra civil una etapa excepcional de la seva història. Primer, perquè van passar a ser hostes de la Model persones poc habituals d’aquest tipus d’establiments durant els anys convulsos “, recorda l’historiador Pelai Pagès. Dels 13.000 reclusos que van passar pel centre entre juliol de 1936 i gener de 1939, 922 eren militars, 240 religiosos i 272 industrials i propietaris. Entre ells, Josep Maria Porcioles, el llavors militant de la Lliga que després va ser alcalde de Barcelona, l’escriptor falangista Luis Gutiérrez i l’advocat i polític Santiago Udina Martorell, que va col·laborar amb els governs franquistes dels anys seixanta i setanta.

La vida de la Model a la primera etapa del franquisme va estar marcada per la repressió contra els vençuts de la guerra civil. L’amuntegament, la fam, la misèria, la malaltia, la mort, llargues condemnes i execucions a l’alba.

“La Model era un espai de visualització del domini implantat després de la victòria franquista amb l’objectiu de mostrar què calia fer amb la població dissident: fer-la miserable per arrencar-li la seva condició humana i sotmetre-la a l’arbitrarietat de la jerarquia per doblegar la seva voluntat. La model, doncs, era la materialització del càstig per tenir unes idees i una concepció del món diferent a la que van imposar els vencedors de la guerra “, assegura l’historiador català Manel Risques.

“La Model –afegeix– era l’espai de l’angoixa on els condemnats a mort en consells de guerra esperaven que arribés el preceptiu assabentat de Franco per complir la sentència o la hipotètica commutació per la pena inferior, de 30 anys de presó” . L’historiador recorda que es traslladava als condemnats a mort al Camp de la Bota per ser afusellats, “gairebé sempre, de matinada”. Des de 1939 fins a 1953, un total de 1.618 reclusos de la Model van ser executats (991 durant el primer any), segons dades oficials.

Al maig de 1962, va ser empresonada a la Model –durant alguns anys va albergar dones– la historiadora Anna Sallés, que ja estava casada llavors amb l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. Era militant del PSUC i va ser detinguda el dia 11 d’aquell mes durant una manifestació a la Universitat de Barcelona. Va ser sotmesa a un consell de guerra i va ser condemnada a sis mesos.

ARCHIVO CARCEL MODELO GALERIAS DE LA PRISION   FOTO CARLOS PEREZ DE ROZAS

En els primers anys de la dècada dels setanta, es va produir una doble situació: els nuclis antifranquistes veien que el règim s’afeblia i van aprofitar per estendre la seva lluita a tots els llocs. Entre els fets més notoris d’aquesta època estan l’empresonament d’un grup de dirigents antifranquistes –els 113 de l’Assemblea de Catalunya, a l’octubre de 1973– i els consells de guerra que imposarien les últimes penes de mort: Salvador Puig Antich, que va ser executat a la Model el 2 de març de 1974, i Juan Paredes Manot, Txiki, el 26 de setembre de 1975, a Cerdanyola del Vallès.

Amb la mort de Franco es va iniciar la transició i la recuperació democràtica. Les amnisties per la mort del dictador i la posterior de la coronació del rei Joan Carles va deixar a la Model, de forma majoritària, amb les seves estàndards habituals: els presos comuns.

La superpoblació, les fuites –en 1978 es va produir una masiva–, les baralles, la droga, els motins, les vagues es van fer familiars en un centre penitenciari inadaptat, especialment en aquells anys de canvi. El 1983, la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de les competències en presons i, per tant, de la presó Model. Es va obrir una nova etapa.

La situació va esclatar de nou a la Model el 13 d’abril de 1994, quan un grup de presos, encapçalats per Juan Moreno Cuenca, el Vaquilla, es va amotinar. Els funcionaris van tornar a servir d’ostatges perquè els reclusos obtinguessin un seguit de reivindicacions, entre elles el lliurament de droga. Un altre fet històric es va produir el 14 de juliol de 1984, amb l’assassinat del mafiós francès Raymond Vaccarazi, que va ser tirotejat des de fora del centre quan era a la finestra de la seva cel·la.

ARCHIVO CARCEL MODELO FOTO CARLOS PEREZ DE ROZAS

Què es farà als terrenys de la Model?

L’Ajuntament obrirà un nou procés participatiu amb veïns i entitats l’any que ve, que partirà del Pla director acordat el 2009. A partir d’aquest dijous, la Model deixa de ser una presó i s’obre una nova etapa per decidir què es farà als terrenys que queden lliures. Tots els edificis són propietat de l’Ajuntament, que preveu obrir l’any que ve un nou procés participatiu amb veïns i entitats per planificar els usos i equipaments a fer. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha dit que es partirà del Pla director acordat amb veïns l’any 2009 i que van dissenyar els arquitectes Esteve Bonell i Josep Maria Gil.

El document preveia mantenir bona part de l’estructura de la presó. Es retirava el mur perimetral i els edificis dels extrems i un dels braços de la Model per fer-hi una porta d’entrada. Al que quedava dempeus s’hi va projectar una residència, una escola bressol i una de primària, un espai memorial, un casal de joves i una residència de gent gran en un edifici nou. A més, sota terra s’hi va dibuixar un aparcament i un poliesportiu. També hi havia zones verdes.

Des del govern municipal, Janet Sanz ha dit que el document del 2009 és “el nostre full de ruta”, i que la intenció ara és actualitzar-lo de forma participativa amb els veïns per decidir els usos i quin conjunt patrimonial es pot mantenir. “L’objectiu és preservar el màxim possible”, ha dit Sanz, que ha matisat que dependrà de si es pot fer compatible amb els usos que s’acordin. La previsió és que el procés participatiu s’allargui tot el 2018.

Per això, la Model no es començarà a transformar fins al proper mandat. Durant aquest 2017, Sanz ha dit que la Generalitat buidarà la presó i que, mentrestant, es faran “activitats excepcionals” per posar en valor la transformació de l’espai. La tinenta d’alcalde ha explicat que a la part que fa façana al carrer de Nicaragua s’hi vol fer habitatge social de lloguer. Abans, però, caldrà modificar el Pla general, que permet oficines i ús hoteler en aquesta àrea.

e06ddd68ee3986ce991a47d1a5553a66

Fonts consultades: ElPeriódico, Betevé

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s